.png)
Que es la PNL?
La Programació Neurolingüística (PNL) s’origina amb John Grinder (Lingüista) i Richard Bandler (matemàtic i terapeuta gestalt) amb l’objectiu de fer explícits models d’excel·lència humana.
Junts van modelar en una forma pragmàtica i observacional el que feien tres grans genis de la comunicació i del canvi: Milton Erickson (hipnoterapeuta), Virginia Satir (terapeuta familiar) i Fritz Perls (creador de la teràpia gestalt).
Tots dos van sistematitzar, d’una manera estructurada, les seves observacions per tal que, d’aquesta manera, poguessin ser ensenyades i apreses. En les arrels de la PNL hi ha també el treball de l’antropòleg Gregory Bateson sobre la comunicació humana i la teoria de sistemes.
La PNL té moltes facetes diferents, el que fa difícil donar una definició formal. El millor que podem fer és donar una ullada a com s’ha anat definint o descrivint al llarg dels anys (BAVISTER & VICKERS, 2014):
“La ciència sobre com el cervell codifica l’aprenentatge i l’experiència”.
“Un procés que analitza l’excel·lència en el comportament humà de tal manera que els resultats creats per aquest comportament poden ser replicats quasi per tot el món”.
“L’estudi de l’estructura de l’experiència subjectiva”.
“Un model de comunicació que es concentra en identificar i fer servir models de pensament que influeixin sobre el comportament d’una persona com una manera de millorar la qualitat de vida i l’efectivitat de les seves vides”.
“Una actitud i una metodologia que deixen darrere seu un rastre de tècniques”.
“Un model sobre com rebem la informació, l’emmagatzemem i la recuperem”.
“un enfocament revolucionari a la comunicació i el desenvolupament humà”.
“La diferència que marca la diferència”.
“Una tecnologia de modelatge que tracta sobretot del tema de les diferències que marquen la diferència entre l’actuació de persones genials i la gent normal en el mateix camp d’activitat”.
“Un sistema per descriure, reestructurar i transformar la manera en què una persona entén el món en el que viu”.
“Una sèrie de procediments la mida reals dels quals és mes la seva utilitat que la seva veritat”.
“Una estratègia d’aprenentatge accelerada per la detecció i utilització d’uns models de conducta en el món”.
“Un manual d’ús pel cervell”.
“Una manera d’aprendre adulta”.
“Una forma de psicologia aplicada”.
Programació Neurolingüística. Que vol dir cada un dels seus termes?
La P de Programació:
Prové de la ciència de la informació, sota la premissa de què la manera en què s’emmagatzema, es codifica i es transforma l’experiència és similar a com funciona el software d’un ordinador.
Molts aprenentatges es donen en els primers anys de la nostra vida i s’associen emocionalment a la persona o persones de qui aprenem. D’aquests aprenentatges majoritàriament no en som conscients, ja que s’automatitzen, i en la PNL s’anomenen programes.
Aquests programes són estratègies apreses i implementades, independentment si son útils o inútils, actuals o desfasades per la persona.
La N de Neuro:
Prové de neurologia, la manera en que processem la informació que ens arriba dels sentits, mitjançant el cervell i el sistema nerviós.
Una qualitat d’aquesta neurologia és la seva relació amb el medi, no només per la informació que processa mitjançant els sentits, sinó per la seva reciprocitat amb ell, que és la nostra relació i connexió amb els sistemes que ens envolten.
La L de Lingüística:
Per lingüístic entenem tant allò verbal com el que anomenem no verbal, el que es diu i com es diu, no només les paraules, sinó també allò que les envolta, els gestos, el to de veu, etc.
Tant el que és verbal com el que és no verbal formen un tot indiferenciat, que ens serveix per expressar-nos i poder així comunicar-nos amb els altres individus que utilitzen codis de significat iguals o semblants.
Ens permet codificar, organitzar i atribuir significats a les nostres representacions internes del món, i per comunicar-nos, tant internament com externa.
Quan uneixes totes les paraules obtens el terme PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA, que bàsicament té a veure amb els processos que utilitzem per crear una representació interna (la nostra experiència), del món exterior, de la “realitat” mitjançant el llenguatge i la nostra neurologia.
Pressuposicions
Com tota forma de psicologia aplicada, la PNL esta subjecta a un marc de creences i actituds que, en conjunt, formen un model coherent.
Moltes de les idees de la PNL estan encarnades en una sèrie de pressuposicions, que detallo seguidament i que, independentment de la veracitat intrínseca d’aquestes, s’han revelat útils per la comprensió del funcionament de les persones i els seus modes de comunicació i canvi.
Algunes de les pressuposicions ja et sonaran i les acceptaràs immediatament, d’altres no et seran tan familiars i et portarà un temps veure com encaixen amb la teva experiència i pot ser que algues et semblin totalment equivocades al principi.
D’alguna manera, aquestes pressuposicions són un conjunt pràctic i vibrant de “principis amb els quals viure” (Dilts) que poden, en si mateixos, servir de base per un creixement personal i professional significatiu.
Mes enllà, són el marc teòric que apuntala molts dels patrons, models, tècniques de canvi i perspectives de la PNL.
El mapa no és el territori.
Tothom viu en el seu model personal del món.
Hi ha una diferència evident entre la realitat i l’experiència de realitat d’un organisme.
L’experiència té una estructura.
La vida, la ment i el cos són un únic sistema.
En la vida no existeixen fracassos, sinó només resultats dels quals podem aprendre.
Si allò que estàs fent no funciona, fes un altra cosa
És útil diferenciar entre el nivell de conductes i el nivell d’identitat de les persones.
Totes les persones funcionem de la millor manera possible en el context en el qual vivim i triem la millor opció.
Els nostres conflictes existeixen perquè hi ha diferents parts nostres en lluita.
Tot és missatge.
La comunicació s’estableix per canals conscients i inconscients.
El significat de la comunicació és la reacció que obtens.
No pots deixar de comunicar-te.
Darrere de cada comportament hi ha una intenció positiva.
Tots tenim els recursos que necessitem per canviar.
Si una persona pot fer alguna cosa, tothom pot aprendre a fer-ho.
En qualsevol sistema, la persona amb major flexibilitat controlarà el sistema.
Triar és millor que no tenir cap opció en absolut.
És més important la direcció que la velocitat.
Això exposat intenta ser una petita introducció a la PNL. Per aquells que vulguin aprofundir detallo seguidament bibliografia que trobo interessant, en el benentès de què la PNL és bàsicament experiencial i que cap llibre pot substituir a l’aprenentatge vivencial que s’obté en participar en cursos de formació en qualsevol dels centres que la posen a l’abast de tothom.
Fonts
Bavister, S., & Vickers, A. (2014). PROGRAMACION NEUROLINGÜISTICA (PNL). Amat Editorial. Olivé, V. (2010).
PNL & Coaching: Una visión integradora. Rigden Institut Gestalt.
Manuals de formació de Institut Gestalt i Institut Neuron
Bibliografia:
Santos, A., & Salvat, M. (2016). El camino hacia uno mismo: una introducción práctica a la PNL. Barcelona: El Grano de Mostaza. Bavister, S., & Vickers, A. (2014). PROGRAMACION NEUROLINGÜISTICA (PNL). Amat Editorial. Dilts, R. (1997). Cómo cambiar creencias con la PNL. Sirio. Dilts, R. (2003). El poder de la palabra: la magia del cambio de creencias a través de la conversación. Barcelona: Urano. Dilts, R. (2004). Coaching : herramientas para el cambio. Barcelona (etc.) Urano. Dilts, R., & Epstein, T. (1997). Aprendizaje dinámico con PNL. Barcelona Urano. Dilts, R., Hallbom, T., & Smith, S. (1996). Identificación y cambio de creencias. Barcelona, España: Ediciones Urano. Olivé, V. (2010). PNL & Coaching: Una visión integradora. Rigden Institut Gestalt.